Jo pensava que l’abaejo
Només es podia menjar
En una bona paella
O en la llengua amunt i avall
Peró crec que és una moda
Que tothom voll ballar
Seguiran el pinyo fijo
En la cara d’espantats
Nao jo en faig pastilles
I em gaste molts diners
Pujen,pujen o no puejen
Jo m’ho de passar bé
Mare mo li ho diga al pare
Que el diumenge tornaré
Però fins el dimecres 
No “m’enterare”
Altra discoteca nova
A la t.v. han anunciat
Més diners, més negoci
Més menjar per als pardals
La meua ruta es una canya ja ho voràs
Un capellà ben salaet i un tros de pa
Cames morenes, minifalda, tacó roig
Aquesta ruta si que fa tornar-me boig
“pa” que vols tantes pastilles
jo a casa en tinc un grapat
pero pa quedarme idiota
preferisc pegarme un bac
		

Tornem Arrere 
Als temps de les prohibicions
I proliferen 
Sens dubte els inquisidors
Tot una regla  una llei
per a mi es tot una sancio
i “al final” no es pot fer res
t’escorcollen dia sí, dia sí, dia no
que ens diesen respirar
som “reacis” a tornar fins l’any ‘36
que ens agrada molt més.
Com es viu a espanta des de el ‘75
que ens agrada molt més
sent probres poder tindre coneixements
que ens agrada molt més
ja no desaparéix gent
no “fa falta” exiliar-te per a dir el que creus
no m’agrada estar sotmés
crec a l’autoritat només el justetet
la llei “corcuera” no era
més que el principi de la privació dels drets
i no em senc com un delinqüent
per fer “algo que em ma casa a mi em pareix be”
no m’agradaestar sotmés
crec a l’autoritat només el justetet
i no em senc com un delinqüent
per fer “algo que em ma casa a mi em pareix be”
obri be els ulls be per la nit
no els dones el gust de què es creguen efectius
recorreix si tan follat
no et dones per vençut lluita pel “benestar”
“bajen del coche y a ver esas pintas
me dicen que algo has de tener”
amb les ganes t’has quedat
no m’agrada estar sotmés
crec a l’autoritat només el justetet
i no em senc com un delinqüent
per fer “algo que em ma casa a mi em pareix be”
		

Les mans dures com l’hacer
Titelles que degollar
Gent estèril de cervell
Gent que no val per a res
No mímporta el teu tratge
L’uniforme si l’has de portar
Per algo està la llibertat
Sempre alerta per on venen
Jo no porte cap granada
Més val pensar què faria
Si en tinguera una en la mà
Sóc un “druida” borreguero, perillós i carcamal
I una crema que no crema
Perquè el sol no pot calfar
Tetona o planeta estan totes bones igual
Sóc una titella en mans de l’estat
Margalló de platja
Rara especie en extinció
Parlamentaris que parlen
La llengua al cul està millor
Astèrix i obèlix
Panoramix fent pocions
La resta està fent cua per a rebre l’invasor
		

Dos òsties per setmana
Una xica no vol quedar amb mi
A ma casa de moment
S’aguanta prou calmadet
Sóc molt “burro” ampassat
Em vaig tirar cap a baix
I la pobra xica per desgracia
Disgustos no li han faltat
M’aborrone de pensar
Que tot ha sigut
Una mara ratxa una patiná
Vull ser el primer de l’infern
Abans que el segon del cel
El cotxe és un mal rotllo
I no mi ha de perdonar
Una cosa és una màquina
Una altra un ser humà
L’altra ja ser mala sort
I “apenat” començe a barallar
Moltes possibilitats
Lliurare l’última lluita
Abans d’aquest món abandonar
Lliurare l’ultima lluita
		

Caminava el “conde richar”
Amb els seus cent metres de pixa
Va trobar a cent plebeiles
Putes totes elles
Va follas amb 99 I a la última li va dir
“per ser puta i plebeia te la clave tota ella”
a l’endemà següent
se les varen trobar mortes
no se sap si per “dita” o més be per “desdita”
o per els cent metres de pixa 
que li clavà el “conde richar”
en una casa de putes
es varen fer excavcacions 
en van trobar mil condons i coses de xicons
i una mamella dissecada d’Agustina d’Aragó
i els collons del califa i la pixa de Nerón
qué es allò que rellueix alla dalt del castell?
És la pixa del “caudillo” que li estan traent el “brillo”
qué es allò que rellueix alla dalt del castell?
Illo, Illo, Illo, jo no porte “cansonsillos”
		

Busca sempre el moment
Per a baixarte els pantalons
Sóc jove i entre les cuixes
Tinc la desesperació
Pense en dones i en pastissos
Pense crec com tot el món
La boca perd algo l’oli
Busque el meu autocontrol
Tapa’m els ulls no m’excite
Tapa’t algo “recollons”
I es que estan totes bones
“ai, ai, ai !“ Quin tremolor
“parqueletes” que es disfressen
són de la cera d’enfront
descontents amb el seu sexe
canvien l’espera pe’l petxinot
hi ha qui es cansa i s’allista
o es fa frare pre probar
que tal es una vida
sense sexe i mal de caps
i amb les cares empastrades
els anys es noten igual
els cosmètics no ho amaguen
“mola” més al natural
“bodis, minis què garrafes”
meliquets al descobert
hui sí que hi ha bona caça
per a qui no està empaellat
sexe en taula o al llit
del llit a la taula o entre mig
sexe opost o igualat
cadascú que faça el que li agrada
no ho saben bé els “retors”
el que es perden si ho tenen prohibit
sense sexe no hi ha un alicient per a viure
mort no ho fas que dure tota l’eternitat
		

quan els servatxos es posen al sol
es queden mitjos enllunats
quan els gavatxos baixen al sud
hi ha que gaudir, no jo no sóc rencorós
durant l’hivern, la fruita no ha passat
s’ha acabat l’estiu i tornareu a peu a casa malparits
fes el favor i no em toques els collons
a què el govern no ens dona solucions
un plaer entrar a Europa no ha sigut
els socis sempre ens deixen tirats
fins ara tot ha sigut pagar
per geografia som mal situats
la merda al sol s’acaba secant, s’acaba secant
tornareu a peu a casa malparits
s’ha acabat l’estiu
		

pregoners anúncien que el rei va arribar
surt la noblesa a rebre sa majestad
pels altaveus sona l’himne nacional
gira’t d’esquena i creua els dits de les mans
i arriba Felip V tot victorios
arriba de fotre els valencians
un tros d’història “xoco” va ocupar
un tros menut pero molt interessant
de fora van vindre a perturbar
l’armonia que regnava al País Valencià
mentre tan a València eren suprimits
furs i costums els agravaments pujats
la guerra aquell dia no es va acabar
sinó fixat en quina llegua estic cantant
vàrem recuperar tot el furtat
les cendres de Xàtiva  es van apagar
Felip V té tota la sang al cap
Aixi li rebente i no escolte aquest ball
		

buscaves el ser inmortal
arribar  fins l’eternitat
tenies por que la vida
s’apagàs com si fos un cigarro
conseguires baixar a l’infern
per a parlar amb un tal “satan”
vas a poder enganyar-lo
i ara la mort ja no pot ser el teu amo
i ara ja penses com escapar
els propis records et fan plorar
has vist als teus amics faltar
i la familia que ja no està
la teua dona està morta
ja no et queda ningú, eres un erro
i ara ja penses com escapar,
els propis records et fan plorar
t’has cansat de vore morir
la gent del teu voltant 
i ara saps que
la teua condena tu ta l’has buscat
		

moneda única a l’Europa
per a tots s’ha creat l’estat del benestar
diputats d’honor que sómplin sempre les butxaques
condemnats per obrir la boca
mutilats disparant contra els seus propis gemans
comerciants que fan diners amb putes guerres
un xiquet palissat entrenat per a matar
tota la vida lluitant i al final no et deixaran
per el que a tu t’agrada
vertebrats o invertebrats que els animals
que són tots els humans
quina espècie de ser més irracional
lladres ben vestits de blanc
pobres negres morts o esclavitzats
que collons va tindre el deu què ens va cagar
mig mon morint-se de fam
mentre l’altre mig s’està matant
i la resta està esperant
per aprofitar l’oportunitat
qué més dona si eres blanc
si eres negre, groc o estàs morat
si saps que al final t’has de morir igual
		

m’ha de bufar
m’ha de bufar
aquesta nit m’ha de bufar
el meu cos vol dinamita per a rebentar

possa’m un “whisky”, una cervessa i una kassalla també
que després d’aquesta vida crec que ja no hi ha res més
i com cada dia que passa jo ja em vec un poc més vell
per si de cas el fetge em falla no vull anar-me’n en sec

i mentre els meus pares s’enfaden
perquè no vaig  mai seré
m’amenacen tots els dies “et tirarem al carrer”
la veïna que es molt fina
a tots diu que jo no estic bé
però quan estem a soles sempre diu aclava-m’ho
possa’m un whisky, una cervessa i una Kassalla també
que després d’aquesta vida crec que no hi ha res més
el senyor metge em renegà
“escolta fill no beges més”
preferisc beure’m la vida que ma l’aixue vosté 
i el cura m’aconsella
“fill ves parla amb el de la creu”
jo tranquilet li conteste que mecaguen deu.
		

busques la glòria estàs boig per tocar
lluites amb tu mateix, no està mal
la història prèmia qualsevol esforç
no et rendisques algun dia arribarà
busques l’eixida fart ja d’aguantar
feines que no t’agreden i què fas 
crema les cordes comenta a entonar
el so t’anima quasi ho has lograt
traute l’espina oblida el què diran 
mentre espigues a gust ja no deus parar
crema les cordes comenta a entonar
la música t’excita proa més que el teu treball
toques cohibit el primer bolo es normal
tens barra lliure eixe es el preu acordat
les cares séries t’obliguen a cridar
porta’ns Kassalla que ens volen animar...